cof
L’Ajuntament d’Agramunt ha inaugurat aquest vespre un bust del poeta visual agramuntí Guillem Viladot a la biblioteca municipal. L’obra de l’autora Núria Tortras i Planas es va crear l’any1987 i ara es podràveure a la biblioteca gràcies a la donació que han fet Josep Mateu i Maria Àngels Bernaus, hereus d’una part del llegat de Guillem Viladot a través de la seva vídua, Montserrat Felip, traspassada el passat mes de novembre del 2016.
L’acte ha començat amb la presentació per part de la directora de la biblioteca Carme Muntó i l’alcalde d’Agramunti vicepresident de la Fundació Privada Guillem Viladot Bernat Solé. Ambdós han destacat la importància de poder disposar de la figura de Viladot a la biblioteca que porta el seu nom.
La banda de nivell elemental de l’escola municipal de música ha fet l’acompanyament musical de l’acte que també ha comptat amb la participació del grup de teatre Teatredetics que ha fet una lectura de poemes de Guillem Viladot.
GUILLEM VILADOT, UN ARTISTA POLIFACÈTIC REFERENT EN LA POESIA VISUAL
Nascut a Agramunt l’any 1922 i fill d’apotecaris, es llicencià en farmàcia per incorporar-se a l’establiment familiar d’Agramunt. Artista polifacètic, conreà tant la literatura com la poesia visual, a través de la descontextualització d’elements quotidians per a convertir-los en obres d’art amb missatges sovint irònics i punyents. Entre les seves novel·les destaquen Temps d’Estrena, publicada l’any 1959 o Els infants de Riella, l’any 1965, on inicia un seguit d’obres a través de les quals descriu el seu mite de Riella, nom que utilitza per a referir-se a la vila d’Agramunt. Paral·lelament a l’obra discursiva, l’any 1959 escriu els “Metaplasmes”, i el 1960 els “IA_URT” que inicien les seves experiències com a Poeta Concret, desestructurant els codis alfabètics i lingüístics, esdevenint precursor de la Poesia Concreta a Espanya, i el primer editor d´un llibre de Poesia Visual a l’Estat, amb l´obra “Estrips” que edita a Agramunt l´any 1964, i amb els “Nou plast-poemes” del 1965 a la col·lecció “Lo Pardal” que ell crea. L´aparició l´any 1971 del llibre “T/47” significaria també el primer exemple d´edició poètica i visual en un llibre de butxaca de distribució comercial. Aquest 1971 participa a la primera exposició de Poesia Concreta a Catalunya, a la “PetiteGalerie” de Lleida, conjuntament amb Joan Brossa i Josep Iglésias del Marquet.
A finals dels anys setantes s’interessa per la psicoanàlisi, que integra a la seva assagística amb novel·les com “Ricard”(1977), “La llei de pedra i altres històries”(1979), “L´amo” (1982), “Discurs horitzontal” (1982), “Memorial de Na Nona”(1983), o “Ciutadà 00000000001” (1989). Aquestes obres precedeixen el cicle de novel·les històriques de rel també psicològica, com “Joana” (1991) o “Carles” (1994), i els reculls de la seva poesia completa, reunida en cinc volums, així com les seves darreres novel·lés, “Els Ulls” (1999), “Les vellicositats” (1999), “Ruth” (2.000) i “L´Energia” (2.001).
Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.Viladot va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1999.
LO PARDAL, UN MUSEU SORPRENENT AL COR D’AGRAMUNT
L´any 1991 Guillem Viladot compra un immoble a la plaça del Pare Gras d´Agramunt , per convertir-lo en LO PARDAL , Casa de la Poesia Visual , que aviat s´amplià amb dos edificis nous , on disposa , creativament , tots els seus poemes visuals , objectes poètics i volumetries amb l’expectativa d´esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere , a Catalunya i a Espanya , i una sublimació de les seves arrels agramuntines.
Actualment, des de l’oficina de turisme s’ofereixen visites guiades i tallers per a grups escolars. El museu també acull una bona part de l’obra del pintor i amic de Viladot Lluís Trepat.
