La Guàrdia d’Urgell, un petit poble del municipi de Tornabous, és un dels bressols de la producció del calçot a Catalunya. Enfilant els últims diumenges de la temporada d’una de les tradicions gastronòmiques més nostrades, la botiga d’El Guardià abasteix una llarga cua de clients. Potser alguns els donen el primer vot de confiança, però molts d’altres els acrediten com a garants d’una bona calçotada al territori. En Josep Maria Iglesias és l’impulsor i la cara visible del projecte i revela quines són les claus per poder portar el millor calçot a taula. El primer factor: el clima.
La calçotada s’ha entès sempre com una celebració al camp, amb amics i família i amb una logística culinària integrada. Iniciatives com la del Guardià conjuguen la tradició amb la innovació de la venda en cuit.
De plantar la primera ceba, el 2009, a l’hort de casa, El Guardià, amb més de 15 anys d’història, planta, cull, cuina, distribueix i ven calçots a més de 100 destinacions de l’Estat.
I reafirmant-se en la cura del producte, no hi ha bon calçot sense una bona salsa.
Una aposta per la cuina catalana que demostra que, des d’un petit poble de l’Urgell, es pot portar el calçot del camp a les taules d’arreu del país.