Aquesta n’és una de tantes mancances que el pas dels anys i la tecnologia han corregit en màquines de sembrar que s’utilitzaven temps enrere. Aquesta, concretament, la feia servir com a eina de treball en Ramon Grañó, un pagès jubilat d’El Tarròs. Ara, amb el seu net Biel, l’han convertit i documentat com una peça més de la casa museu que, colze a colze, han enllestit en aquest poble de l’Urgell.
El curiós afany del Biel per succeir el padrí en l’ofici d’agricultor l’ha portat a fer possible aquest museu amb centenars de peces. Però quin procés han de passar abans d’exposar-se?
Una de les màquines més singulars que, per cert, no demana restauració mecànica ni manteniment consta de dos bastons que calculen quants metres d’aigua hi ha sota terra en un punt concret.
Un mecanisme que segons en Ramon, no falla mai.
Net i padrí no descarten seguir ampliant la seva obra a través d’alguna donació o noves adquisicions, però reconeixen que el museu està gairebé enllestit. Aquest magatzem, que ara fa de sala principal, és precisament un habitacle adjacent al museu originari que va començar entre les parets de la mateixa casa dels Grañó Pascual, repleta d’un nombre inacabable d’objectes antics.