Fotografia Jordi Prat
Cervera, 21 de desembre de 2019.- El Gran Teatre de la Passió de Cervera ha acollit aquest vespre l’acte de cloenda de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019. La rúbrica l’ha posat l’espectacle multidisciplinari #Bachendansa, una fusió de música barroca i dansa contemporània que ha omplert el teatre fins a la bandera. L’acte ha estat presidit per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i ha servit per donar el relleu de la capitalitat a El Vendrell, la ciutat que l’ostentarà l’any 2020.
Vilallonga ha afirmat que Cervera continuarà apostant per la cultura més enllà d’aquest any de capitalitat cultural catalana que es clou avui, i ha afegit que “la Generalitat de Catalunya sempre farà costat a la Paeria”. Per la seva banda el president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat que la capitalitat de Cervera ha reforçat Ponent com un dels referents culturals dels Països Catalans. El Paer de Cervera, Ramon Augé, ha felicitat l’anterior consistori, liderat per Ramon Royes, “per haver apostat per la candidatura com a capitalitat cultural”, que ha recollit l’actual ajuntament. Augé ha lloat ”la important tasca de sembrar cultura per crear nous públics que ha exercit Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019”. Xavier Tudela, director de l’Organització Capital Cultura Catalana ha felicitat la tasca duta a terme per Cervera al llarg d’un any i ha encoratjat a El Vendrell a gaudir de tot un any de cultura. En el marc de l’acte el Vendrell ha agafat el relleu de la mà del seu alcalde, Kenneth Martínez. Martínez ha explicat que el 2020 serà un any molt important per la localitat tarragonina, qtès que és el centenari de l’orquestra Pau Casals, nascut a El Vendrell.
Prèviament a la cloenda, en un acte a la Paeria, la consellera ha lliurat el ‘Llibre de privilegis i ordinacions de Cervera’ a la ciutat i ha explicat que un llibre com aquest, adquirit al mercat “no sense esforç”, serà molt ben conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra “on serà estudiat i exhibit”. Es tracta d’un còdex de 150 folis de pergamí que es troben en un estat de conservació excel·lent. El text es presenta en català i en llatí i diverses parts del llibre contenen caplletres acolorides i també dibuixos fets pels escrivans, alguns dels quals són de molta qualitat i d’un gran valor històric.
Al llarg de tot un any, la cultura ha estat la protagonista a Cervera, amb un total de 122 activitats culturals i un balanç estimat de més de 37.000 espectadors (que amb les activitats pendents de finalitzar es calcula que rondaran els 40.000) i amb una programació, en la seva majoria, de producció pròpia, en la qual han participat més de 1.000 artistes i creadors. D’aquesta manera “Cervera es consolida per sempre com a ciutat cultural” en paraules de la comissària de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, Carme Bergés.
Segons un altre dels comissaris de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, Marc Comas, “estem molt satisfets perquè pensem que s’han complert les línies conceptuals, estratègiques i motors que hem volgut marcar amb la programació: l’aposta pel territori, la producció pròpia, la multidisciplinarietat, el diàleg contemporani, la transmissió de patrimoni i memòria i la creació de nous públics”. Comas ha afegit: “De fet moltes de les iniciatives que s’han encetat aquest any perviuran en l’agenda cultural de la ciutat”.
Per la seva banda, la comissària de Cervera 2019, Estefania Balcells, ha recordat que s’han pogut complir els objectius de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, entre els quals ha destacat la implicació de la societat cerverina i de la comarca de la Segarra. Així, en la programació de la Capital han participat una trentena d’entitats de Cervera, tots els centres educatius de la ciutat i una vintena d’entitats catalanes.
L’alt nivell qualitatiu dels espectacles i l’aposta per la producció pròpia ha sigut un altre dels eixos assolits. Un 70% de les accions artístiques han estat pròpies i s’han desenvolupat i produït des del territori i amb el territori. Més de 1.200 artistes, creadors i autors han pres part a la programació.
Un tercer valor que ha difós Cervera 2019 és el de la mirada contemporània. En aquest aspecte, els projectes artístics han permès redescobrir i rellegir el patrimoni des d’un vessant contemporani. Marc Comas afegeix que “han servit per fer créixer l’autoestima dels cerverins envers el seu patrimoni i poder generar nova creació artística”.
La cultura transformadora també ha estat protagonista durant aquest any de la Capitalitat. Les iniciatives artístiques no només han servit per exhibir un fet cultural, sinó que han provocat impactes diversos en disciplines com l’educació, l’economia o el turisme, alhora que han facilitat la incorporació de nous públics en espectacles de dansa, poesia, narració oral o art urbà.
A més dels actes celebrats enguany, Cervera ha aconseguit un dels reptes més difícils: projectes i accions que perdurin i transcendeixin en el temps. A part de la remodelació de l’Auditori i la recuperació de La Farinera com a espai expositiu, durant el 2019, la capital de la Segarra ha esdevingut un punt de trobada i d’inici de nous projectes, on associacions, entitats i artistes han col·laborat, creant sinergies d’iniciatives que s’estendran en el temps.
Cloenda amb ‘#Bachendansa’
‘#Bachendansa’, l’espectacle del que el públic ha gaudit avui, és una obra de producció pròpia, que fusiona dansa contemporània amb música de Bach, es va preestrenar el passat 20 de juliol a Guissona i el 4 d’agost a Sant Guim de Freixenet. Es tracta d’una producció pròpia fruit del treball conjunt de dues entitats culturals del territori: la Jove Companyia de l’escola de Dansa Montse Esteve de Guissona i l’Orquestra de Cambra de la Catalunya Interior , coreografiada per Montse Esteve, i amb la direcció musical de Jordi Castellà.
En l’aspecte musical, ‘#Bachendansa’ es basa en els concerts de Brandenburg n. 3 i 5 de Johann Sebastian Bach. Aquests concerts, que Bach va escriure per encàrrec de Christian Ludwig, representen una obra cabdal de la història de la música. Són també uns concerts típics de l’estil barroc on s’utilitzen una diversitat de combinacions instrumentals dins del format de concerto grosso. Els concerts n. 3 i 5 contenen alguns aspectes experimentals, com són la supressió del contrast entre un petit grup de solistes i un major grup de cordes acompanyant (Concert n. 3) i el tractament virtuós del clavicèmbal (Concert n. 5).
Prèviament a l’espectacle, s’ha presentat una peça artística audiovisual on s’han mostrat alguns dels elements singulars i esdeveniments realitzats durant tot l’any. A l’obra, enregistrada i dirigida per Marc Castellà i amb guió d’Alba Granell, s’agrupen conceptes com el territori, la tradició i la cultura i els assistents han pogut reviure i rememorar, des d’un punt de vista poètic, visual i simbòlic, un any farcit de propostes i iniciatives culturals que han tingut com a protagonista a la capital de la Segarra.
Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, en xifres
Al llarg de tot un any, la cultura ha estat la protagonista a Cervera. S’hi han dut a terme un total de 70 projectes culturals que, un cop desplegats, han originat 122 accions culturals, que han aglutinat 1.283 artistes, autors i creadors. Un 72% dels espectacles ha estat de producció pròpia. En la programació cultural hi han participat activament 31 entitats de Cervera i 21 entitats catalanes i el 100% dels centres educatius de Cervera.
Més de 37.000 persones han estat espectadores d’aquest gran aparador cultural (s’espera que siguin 40.000 les que finalment hi hagin passat un cop finalitzin tots els projectes en curs) que ha aconseguit una mitjana d’ocupació d’un 87% en els actes programats. Cal tenir en compte que aquesta xifra serà més gran, atès que alguns projectes com l’exposició ‘Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps’ encara es mostra a l’antiga biblioteca de la Universitat de Cervera i que el ‘#Diàleg5’ amb el patrimoni encara no té data d’inauguració
.Mediàticament, la marca Cervera 2019 s’ha vist reforçada també gràcies a la tasca de comunicació d’aquestes activitats, que s’ha traduït en més d’un miler impactes mediàtics. S’han sumat al projecte un total de 13 patrocinadors, nou empreses col·laboradores, 55 coproductors i cinc mitjans de comunicació oficials
