A final d’any ens plantegem desitjos i bons propòsits de cara a l’any nou que comença. Deixar de fumar, ser més positius, aprimar-nos uns quants quilos, començar a córrer, buscar una altra feina, deixar l’home, no dir tants renecs, estalviar per poder fer un creuer, millorar el nivell d’anglès, dedicar més hores a la canalla…
En la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, s’imposa el treball per objectius, a curt, a mig i a llarg termini, res d’improvisar, d’anar passant dies i de ja veurem com les entomem… Cal ser proactiu i tenir iniciativa, coi. Fins i tot, fora de la feina. A casa, amb la dona, amb la canalla, vinga va, aixequeu-vos dropos que avui és diumenge i hem d’aprofitar el dia… El temps se’ns escola entre els dits. Ara ja també els passa als més joves, sobretot quan estan encarats a una pantalla. No tenim mai temps d’acabar tot el que hem de fer. Sovint ni tan sols de començar-ho. Ara som dilluns i en un plis ja torna a ser divendres. Fa quatre dies era Nadal i aviat serà setmana santa. Llegir? Què dius, home… Baixa’t aquesta pel·li d’internet que amb una hora i mitja t’expliquen tota la història. O, millor, dóna’t d’alta a Netflix, que te les expliquen en sèrie i les portes sempre al mòbil. No se sap mai quan haurem d’avorrir-nos. Corre, que tinc pressa. Corre, que fem tard. Corre, que hem de recollir el nen a música i portar-lo a natació. Corre, corre, que el món s’acaba. I, entremig, ens oblidem dels desitjos i dels bons propòsits perquè no els vam anotar al To Do List i ara què fotrem que ja es torna a acabar l’any i encara m’hi he de posar…
Doncs, això, que en la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, els desitjos i els bons propòsits es queden en fum, un any sí i un altre també. Potser perquè no fem el seguiment mensual, les estadístiques, les correccions, les modificacions de pressupost i les avaluacions inherents a tota dinàmica d’objectius. Que no estem per la feina, refot!

Eduard Ribera

Eduard Ribera (Balaguer, 1965). Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988), El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011), La vida assistida (2012) i De memòria (2016). Ha difós guions de ràdio (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998), de còmic (La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002) i de televisió (Gags inanimats, Lleida TV 2008) així com articles en revistes i mitjans digitals. Des de 2005 manté el blog literari L’Escriptori on publica textos d’actualitat i de ficció.