Els Culturàlia superen ja les dues dècades de trajectòria i celebraran la 21a edició el dissabte 24 de novembre, a 3/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu, amb entrada lliure. El jurat el formen representants del Centre Cultural de Tàrrega, l’Ajuntament de Tàrrega, el Consell Comarcal de l’Urgell i la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega. La figura del guardó és realitzada en bronze per l’artista de forja Josep Castellana. La gala inclourà la projecció d’audiovisuals posant de relleu el treball dels premiats i l’actuació del pianista Antoni Tolmos. Com en els darrers anys, l’escenografia serà obra del targarí Llorenç Corbella. Els tiquets per al sopar – lunch posterior es poden adquirir a Cristalleria Mateu de Tàrrega abans del 22 de novembre al preu de 20 euros.
Han anunciat avui els Premis Culturàlia 2018 Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega; Salvador Bonjoch, president del Consell Comarcal de l’Urgell; Raül Palacios, regidor de Cultura; Pep Vall, president del Centre Cultural de Tàrrega; i Antoni Palou, director dels Premis Culturàlia (vegeu fotografia). En l’acte s’ha posat de relleu l’aliança entre institucions per a retre tribut a la gent que treballa en favor del territori i la societat. També s’ha subratllat que les persones i entitats guardonades atresoren un gran valor humà i cultural amb projecció de futur.
Premi a l’entitat: FUNDACIÓ MANUEL DE PEDROLO
La Fundació Manuel de Pedrolo, de titularitat privada, té com a objectiu recuperar la memòria de la figura i l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990). A més, presten atenció a la difusió, defensa i normalització de la llengua i la cultura catalanes. Amb aquest propòsit, duen a terme i participen en cicles de lectures, premis literaris, cursos,… La seva seu es troba a Tàrrega. La Fundació Pedrolo es va inaugurar l’any 2005 coincidint amb els 15 anys de la mort de l’escriptor.
Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i el més llegit de tota la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris i articles en premsa. Pedrolo va créixer i va residir a Tàrrega fins que ja de gran va anar a Barcelona per dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla” d’Edicions 62. La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana i fer-la propera al poble. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del gènere negre a la ciència-ficció, de la novel·la eròtica al teatre. També, la seva tasca com a traductor és de gran importància.
Premi intercomarcal: SERGI PÀMIES I LÓPEZ
Sergi Pàmies (París, 1960) és escriptor, periodista, traductor i crític de televisió català. La seva mare, Teresa Pàmies, era filla de Balaguer. Molt arrelat a Ponent, com la seva mare. Inicia la seva carrera literària amb la publicació de les recopilacions de narrativa curta T’hauria de caure la cara de vergonya (1986) i Infecció (1987). A continuació, publica les novel·les La primera pedra (1990), L’instint (1992)– premi Prudenci Bertrana– i Sentimental (1996). Amb La gran novel·la sobre Barcelona (1997) rep el premi Crítica Serra d’Or i amb ella l’autor torna a la narrativa breu, gènere que continua treballant amb títols com L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000), Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006)– premis Ciutat de Barcelona, Lletra d’Or i Setenil –, La bicicleta estàtica (2010), Cançons d’amor i de pluja (2013) i L’art de portar gavardina (2018). Tota l’obra de Sergi Pàmies ha estat traduïda al castellà i al francès, i també té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el búlgar, l’èuscar, el gallec, el grec, l’italià i l’ucraïnès. Cal destacar la seva tasca com a traductor, principalment del francès al català i al castellà. Tradueix obres d’autors contemporanis com Agota Kristof, Amélie Nothomb i Daniel Pennac, entre d’altres.
Premi al targarí fora vila: JORDI SERRA I LLENA
Jordi Serra (Tàrrega, 1957) és guionista i director de programes de Televisió de Catalunya. Anteriorment va exercir de guionista de vídeos institucionals de l’Expo 92 i dels JJOO de Barcelona, entre d’altres. Al 1985 s’incorpora a TVC com a guionista de programes de la cadena, d’on ha estat director i productor executiu del Club Súper 3, director del K3, director de programes musicals a TV3 i al 33, guionista de programes infantils, musicals i concursos. Des de llavors, ha impulsat projectes i formats d’innovació als canals de TV3, com ara “La Festa dels Súpers”, el programa “Sputnik-TV” o “Info K”, i també la Plataforma transmèdia 3XL.net, entre molts d’altres. Des del 2003 fins al juny del 2008 ha estat Cap de Continguts i Programes de Televisió de Catalunya i des del 2016 és el nou Cap del Canal 33. Fill d’una arrelada família de Tàrrega, el seu pare, Josep Serra Teixidó, fou publicista i director del setmanari Nova Tàrrega.
Premi a l’artista: EDUARD BOLEDA I FARRÉ
Eduard Boleda (Verdú, 1966) és músic i professor de viola del Conservatori Municipal de Música de Lleida, a l’Escola de Música de Mollerussa i a l’Escola de Música de Tàrrega. Actualment és membre de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, i de grups de música de cambra com el Trio Florestan, el Quarter Prysma o el Grup 3.4. En el 2012 va estrenar un nou mètode i espectacle pedagògic anomenat “Up a Up”, sota la direcció d’Arnau Vinós (Microcosmos Teatre) amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell. Des de fa set estius, és l’ànima màter del Cicle de Concerts a Cal Prim de Verdú, de notòria rellevància i amb participació d’artistes musicals de primer ordre. Cal destacar també la seva afició a treballar amb el fang que va tenir els seus inicis a Verdú l’any 1996.
Premi comarcal: MIQUEL TORRES I BENET
Miquel Torres (Sant Martí de Maldà, 1963) és coordinador i president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Tot i que és pagès, ja des de ben jove es va interessar per l’arqueologia i la història, i ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació de restes arqueològiques. El Grup de Recerques col·labora estretament amb els museus comarcals i amb les administracions públiques per tal de donar suport a les tasques arqueològiques de la zona. Tot i que les excavacions que es fan són puntuals i no hi han gaires recursos, és en aquest punt, on tota la feina que desenvolupa Miquel Torres dins del Grup de Recerques resulta imprescindible. La seva formació és totalment autodidacta, cosa que fa que encara tingui més mèrit el rigor i l’eficiència del seu treball. La Vall del Corb i tots els seus monuments, destacant el monestir de Vallsanta, són els seus referents, així com la història de tots els pobles de la vall i de la comarca. Actualment investiga els orígens documentals del Mas de Colom, en un ambiciós projecte liderat per l’empresa targarina Borges.
