La Memòria Econòmica de Catalunya 2015, patrocinada per Banco Santander, ha estat presentada avui a la Cambra de Comerç de Tarrega per la seva directora, Sra. Carme Poveda. En la presentació també ha participat Josep Pont, conseller delegat de Borges, que ha presentat una anàlisi de la internacionalització del sector de I’ oli a la província de Lleida. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Delfí Robinat, i ha comptat amb la presencia de Luís Herrero Borque, subdirector general del Banco Santander i responsable a Catalunya, i del president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó.
Segons estimacions pròpies, el VAB a preus corrents de la província de Lleida ha crescut un 2,5% el 2015. Es tracta del creixement més important des del 2008, i supera en 1,7 punts el registrat I’any anterior. En comparació amb el conjunt de Catalunya, el creixement ha estat menor, per segon any consecutiu, però també cal tenir en compte que durant la crisi l’economia Ileidatana va retrocedir menys. Això es deu en bona part a que la seva economia depèn més del sector agrari que no és tan cíclic com la indústria o els serveis.
Els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial que realitzen les cambres en col·laboració amb l’Idescat, mostra que la marxa dels negocis ha millorat el 2015a tots els sectors en comparació a l’any anterior, tot i que a la construcció encara és negativa, però menys que el 2014.
La caiguda del sector residencial ha tocat fons però la recuperació esta sent molt feble. El nombre d’habitatges iniciats (422) encara és inferior al d’acabats (588). De fet, la caiguda deis darrers anys ha estat tan intensa que el nombre d’habitatges iniciats el 2015 només representa el 3% deis habitatges que es construïren el 2006 (màxim de la sèrie). Tanmateix, la ràtio d’habitatges iniciats per cada 10.000 habitants és de 9,7 a Lleida, per sobre de la resta de demarcacions, per tant, Lleida no va endarrerida respecte al conjunt de Catalunya en quant a recuperació del sector.
El balanç turístic del 2015 ha estat desigual als diferents territoris que conformen la demarcació. Els turistes allotjats en hotels ha augmentat a la marca turística d’Aran i del Pirineu (que inclou 6 comarques de Lleida), mentre que ha disminuït a les Terres de Lleida. En canvi, el 2015 ha estat un any força positiu per al turisme rural de les Terres de Lleida que per segon any consecutiu ha crescut més d’un 20%, sent aquesta marca turística la que ha registrat l’augment més destacat el 2015.
Tot i la recuperació econòmica, el teixit empresarial de la província encara no ha començat a créixer el 2015. El nombre d’empreses amb assalariats s’ha reduït en 386 empreses el 2015 (similar al descens de l’any anterior), fins a les 15.511 empreses. La xifra d’empreses de Lleida representa el 6,1% del total de Catalunya, un percentatge que ha anat disminuint des del 6,4% de 2010, fet que ens indica el major impacte de la crisi sobre el teixit econòmic d’aquesta demarcació.
L’evolució de les exportacions de béns ha estat la més favorable entre les províncies catalanes, amb un creixement de gairebé el 10%, arribant a una xifra màxima històrica. Les importacions també creixen a una taxa similar, però cal tenir en compte que el saldo exterior de Lleida és clarament positiu (exporta per valor de 1.860 milions i importa per valor de 903 milions).
Això és resultat deis bons resultats del sector agrícola exportador. Tots els principals productes exportats han registrats creixements importants, com per exemple les fruites i llegums, que concentren una quarta part de les exportacions totals de la província i han augmentat un 4,7%, seguit pels greixos i olis que son el 14% del total i han augmentat un 9,3%. Però sobretot destaca l’augment dels pinsos, que ha estat del 27,5% respecte del 2014.
La bona marxa de l’economia lleidatana ha tingut el seu reflex en l’evolució del mercat de treball. El nombre d’ocupats ha crescut un 2,8% respecte a l’any anterior. S’han creat 5.225 llocs de treball nets el 2015, deis quals 3.200 al sector primari, 1.025 a la construcció i 1.000 als serveis.
Pel que fa al nombre d’aturats, també registra un descens per tercer any consecutiu. El nombre d’aturats a Lleida es redueix un 9,1% el 2015, similar al descens del 10% registrat al conjunt de Catalunya. Però la xifra d’aturats de 2015 encara és més del doble de la que hi havia el 2007. Tot i així, la taxa d’atur de Lleida és la més baixa de totes les demarcacions i, a més, es redueix gairebé un punt i mig el 2015 fins a situar-se en el 13,5% (per sota del 14,9% de Catalunya).
EVOLUCIÓ ECONÓMICA COMARCAL EL 2015
Totes les comarques lleidatanes a excepció de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, han registrat un descens de la població, oscil·lant entre el -2,2% del Pallars Sobirà i el -0,2% del Segrià i del Pla d’Urgell. El descens de la població estrangera ha estat el factor explicatiu a la majoria de comarques, però la població nascuda a Catalunya també ha disminuït a 8 de les 13 comarques.
Els afiliats han augmentat a totes les comarques lleidatanes, a excepció de l’ Alta Ribagorça on ha disminuït un lleuger 0,2%. Els creixements més elevats s’observen a les comarques pirenaiques degut a la bona temporada de neu. El Pallars Sobirà és la comarca que experimenta un creixement més elevat en termes relatius (7,2%), la segueixen la Val d’Aran i la Cerdanya, amb creixements del 5,8% i del 5,5% respectivament. En aquestes comarques el sector serveis ha estat el gran generador d’ocupació aquest 2015. Però la comarca del Segrià, en ser la més poblada, és la que proporciona la major contribució al creixement deis nous afiliats.
