L’obra Sentinels, 6 videoretrats dels guàrdies de seguretat vigilant l’única fàbrica de
càmeres fotogràfiques de l’Índia, ja desapareguda, ha estat valorada com la millor de
la mostra La Gran Màquina, i s’ha endut un premi en 2.000 euros i un guardó.
El Premi Embarrat IEI, que consta d’una exposició, ha estat per la terrassenca Estela
Ortiz, per l’obra Serving Handbook: Standard appropiate expresions.
Fins el proper 5 de juliol es podran visitar les exposicions després d’un cap de
setmana inaugural amb nombrosa afluència de públic.
Els artistes Madhuban Mitra i Manas Bhattacharya (Índia) han estat reconeguts aquesta tarda amb el premi Embarrat 2015 d’arts visuals i sonores de l’exposició La Gran Màquina II. Aquests artistes participaven amb la seva instal·lació Sentinels, una sèrie de 6 videoretrats de guàrdies de seguretat realitzats a la desapareguda fàbrica National Instruments Ltd de Calcuta, l’única fàbrica de càmeres fotogràfiques de l’Índia.
L’obra estat escollida entre la selecció de 25 artistes seleccionats entre un total de 277 propostes presentades a la convocatòria. El premi està dotat amb 2.000 euros. També s’ha concedit el premi Embarrat IEI que ha recaigut a l’artista Estela Ortiz (Terrassa, 1988) per l’obra Serving Handbook: Standard appropiate expresions.
Aquest nou guardó és una de les novetats d’aquesta segona edició de l’Embarrat. El Premi IEI consta d’una exposició individual el 2016 produïda per l’IEI i comissariada per
Anselm Ros, a la Sala Gòtica de l’Insititut d’Estudis Ilerdencs (IEI), i de la qual s’editarà un catàleg.
El jurat ha estat presidit per Glòria Picazo (Directora del Centre d’Art La Panera de Lleida) i Anselm Ros (Comissari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs), i ha comptat amb la col·laboració de Josep M. Ganyet, comunicador i professor de nous mitjans de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra; Alexandra Laudo, directora de la plataforma de comissariat Heroínas de la Cultura i comissària a Sant Andreu Contemporani; Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz-Bravo i Ramon Sicart, director de la Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès.
L’OBRA I ELS GUANYADORS
• SENTINELS / Madhuban Mitra i Manas Bhattacharya
Sentinels és una sèrie de 6 videoretrats de guàrdies de seguretat realitzats a la desapareguda fàbrica National Instruments Ltd de Calcuta, l’única fàbrica de càmeres fotogràfiques de l’Índia. Amb l’arribada de la globalització, la companyia va decaure: a primers dels noranta va aturar la producció i va reduir progressivament el nombre de treballadors. Tots els guàrdies de seguretat són militars retirats i han estat custodiant les ruïnes industrials durant dècades. Aïllats de l’exterior, viuen a les instal·lacions de la fàbrica i les protegeixen: acompleixen doncs l’absurda funció de protegir una ciutadella que ningú no envairà. En els treballs s’utilitza una tècnica especial d’edició per ocultar els “talls” del metratge, de manera que els subjectes immòbils mantenen la seva posició davant la càmera durant un període de temps impossible (tan llarg com dura l’enregistrament) i adquireixin així atributs d’estàtua. En reforçar l’aspecte cíclic i
repetitiu del Temps industrial, cada vídeo funciona com un pur bucle en què la noció de “durada” no és aplicable: l’absència de talls fa que l’espai de temps sigui infinit. Són tan sols els lleus, gairebé imperceptibles moviments físics dels subjectes, com el parpelleig, la respiració o un ocasional gest de neguit, els que fan que la imatge difereixi d’una fotografia fixa.
Madhuban Mitra (Índia, 1972) va estudiar literatura anglesa i es va doctorar en estudis culturals, i en Manas Bhattacharya (Índia, 1977) va cursar cinematografia després de completar un mestratge en literatura comparada. Tots dos van rebre, el 2011, a l’Índia, el guardó Skoda Breakthrough Artist Award a la millor primera mostra individual. La seva obra s’ha exposat a la Biennal de Fotografia de Salònica (Grècia) i al Festival Internacional de Fotografia de Singapur. Algunes de les seves mostres recents i
futures inclouen Postimatge, a la galeria Photoink (Nova Delhi) i Postdatar: fotografia i història heretada a l’Índia, al Museu d’Art de San José i al Museu d’Art Ulrich (EUA).
• SERVING HADBOOK: STANDARD APPROPIATE EXPRESIONS / Estela Ortiz
The serving handbook: standard appropriate expresions documenta les frases que utilitzen els cambrers en els restaurants als Estats Units d’Amèrica. Tot i que no responen a cap manual preestablert, els cambrers de tot el país sembla que segueixin un patró comunicatiu determinat. En un sistema de salari basat en les propines, el servei es ven com un producte estàndard en el seu estat més ideal i eficient, a fi de buscar un impacte que presenti el major benefici econòmic, però en complet detriment de l’autenticitat i personalitat individuals.
Estela Ortiz (Terrassa, 1988). Nascuda a Terrassa. Llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, i recentment graduada en Arts Aplicades al Mur a l’Escola Massana. La seva obra es desenvolupa a cavall entre els Estats Units i Barcelona; en un intent d’aproximar-se als grans temes politicosociològics contemporanis, l’artista exposa una combinació entre l’art i l’imaginari social, des d’un punt de vista crític, i alhora utilitza tècniques artístiques tradicionals.
TEMA DE LA SEGONA EDICIÓ: L’ALIENACIÓ
Enguany el tema escollit com a leit-motiv és el concepte d’alienació, entesa tal i com la va desenvolupar Karl Marx: “el procés a través del qual els productes de l’activitat humana escapen el control dels individus i els dominen”. La Gran Màquina s’ubicarà a la Sala Marsà, a l’església de Sant Antoni i a l’interior de l’antiga Fàbrica Trepat (ara museu), un espai obrer i industrial de principis de segle XX que conviurà i dialogarà amb l’art més avançat a través d’aquesta exposició. La mostra es podrà visitar fins al proper 5 de juliol.
Els candidats seleccionats enguany s’han internacionalitzat, i s’han rebut propostes procedents de 15 països. Els seleccionats provenen de Catalunya, Espanya, Argentina, Alemanya, Xile, Índia, Itàlia i Brasil i Sèrbia. Les disciplines que es podran veure inclouen videoart, fotografia, escultura, instal·lacions, pintura i performances. La Gran Màquina ha esdevingut així una exposició àmplia, transversal molt completa, amb artistes de gran qualitat.
La Gran Màquina s’ha ubicat a la Sala Marsà, a l’església de Sant Antoni i a l’interior de l’antiga Fàbrica Trepat (ara museu), un espai obrer i industrial de principis de segle que fins el dia 5 de juliol conviu amb l’art més avançat a través d’aquesta exposició.
