Tàrrega continua posant en valor els seus exponents de cultura popular. D’entre les nombroses expressions folklòriques de la ciutat destaquen els gegants, que ara han estat objecte d’investigació mitjançant un llibre editat per la Regidoria de Cultura dins la Col·lecció Natan (número 55). Avui dilluns, i en el marc de la Festa Major de Maig, s’ha presentat aquest volum, escrit pel folklorista targarí Albert Fitó.
“Els gegants de Tàrrega. Un viatge per les festes de la ciutat i els seus protagonistes” esdevé un amè recorregut per la història de Tàrrega a través d’aquestes figures des de l’edat moderna i fins a l’actualitat. Fitó ha definit el llibre com “una novel·la històrica que mostra l’evolució de Tàrrega incidint en les seves festes populars on han participat els gegants”.
L’acte ha tingut lloc al Local de la Societat Ateneu amb la presència de l’autor acompanyat de l’investigador Lluís Ardèvol i el regidor de Cultura, Miquel Nadal, el qual ha destacat “la tasca incansable de Fitó en la seva feina de recerca a través de documents i fonts orals, mostrant els gegants com a elements de memòria col·lectiva”.
Fitó repassa la presència dels gegants en actes festius i culturals com les festes majors, les festes dels barris del Carme i la Mercè, l’Aplec de Sant Eloi o el Corpus. Segons Fitó, “aquestes esdeveniments actuen com a rituals que reforcen la cohesió social i la pertinença a la comunitat, connectant-nos emocionalment amb la nostra ciutat”. L’autor també remarca la importància dels gegants a l’hora d’expressar la capitalitat i la influència de Tàrrega en el conjunt de les terres de Lleida.
Al llibre també s’explica que l’any 1600 es va construir a Tàrrega un dels primers gegants corporis (els quarts a Catalunya) per embellir les processons del Corpus. A partir d’aquí, descriu tots els gegants targarins que es van crear, alguns dels quals van desaparèixer amb el pas del temps cedint el relleu a altres figures festives. Actualment, Tàrrega compta amb quatre parelles de gegants a més de diversos gegantons. Val a dir que dos dels gegants desapareguts es recuperaran al ball de l’Eixideta de demà dimarts a la plaça Major.
Albert Fitó és un profund coneixedor de la cultura popular targarina ja que, a més, fou un dels fundadors de l’Associació Guixanet, entitat que ha esmerçat esforços des del 2003 a la creació i recuperació de balls, festes i bestiari local. També ha escrit anteriorment altres llibres dedicats als elements folklòrics de la Festa Major de Tàrrega (2012) i sobre el Ball de Bastonets de les festes del Carme de Tàrrega (2015).
Precisament, la cultura popular de la ciutat guanyarà més protagonisme dins la programació de la Festa Major, ja que del dimarts 12 al diumenge 17 se succeiran esdeveniments multitudinaris com l’Eixideta, l’Eixida, el Bategar de Targa, el Corretossino, la Nit del Tararot o la Trobada de Gegants i Capgrossos.