Des que en tinc record, les notícies sobre les terres de Lleida als mitjans d’abast nacional han estat principalment anecdòtiques (el borbó esquiant a Vaquèira), de vergonyes polítiques (trànsfugues i mocions de censura) o luctuoses (crims i accidents). El missatge...

M’agrada el bàsquet. Com a esport i com a espectacle. És dinàmic, sorpresiu i emocionant i, en el seu desenvolupament espacial i grupal, té alguna cosa de coreogràfic que li atorga una certa dimensió artística. Aquests ingredients només els he...

      Photo by Paweł Czerwiński on Unsplash Ara que ja estem plenament instal·lats en la distopia no té cap mèrit parlar de les profecies literàries d’Orwell, Huxley, Bradbury i companyia. Seria com el típic pesat que sempre diu...

Una part de la meva joventut té la Lleida envellida dels vuitanta i dels primers noranta com a referent. Hi vaig fer la carrera, hi he tramitat documents oficials, hi he treballat, hi he anat de concerts i festivals, a...

En aquesta absurda i delirant transició cap a l’era postindustrial, primer vam perdre la capacitat per entendre el que llegíem; després ens vam carregar el fet mateix de la lectura ―malgrat les estadístiques entusiastes amanides pels vividors del ram―. I...

Els grans polítics són aquells capaços de posicionar-se fermament davant de situacions complexes. Enceto aquest pensament a propòsit de la polèmica suscitada per la decisió del Departament d’Educació d’engegar un pla pilot per oferir religió islàmica als centres públics. Per...

Eduard Ribera Ja sabeu com sona la cançó de sempre. Superioritat, masclisme, xovinisme, xenofòbia, racisme, supremacisme ,esclavisme, genocidi, prohibició de llengües, inquisició, croades, guerra santa, monarquia, noblesa, megalomania, cops d’estat, imperialisme, colonialisme… Totes aquestes malformacions o perversions i les fórmules...

Eduard Ribera Ho confesso. El meu tarannà em porta sovint a imaginar escenaris apocalíptics. M’encanten les històries distòpiques com El planeta dels simis,  Terminator, Blade Runner, Jo, robot, 1984, Un món feliç,Farenheit 451, Andrea Víctrix… i això de vegades m’ha...

Eduard Ribera Reclòs a casa, el món es torna petit. Però, allà a fora, l’univers segueix expandint-se indefinidament, posant en evidència la cada cop més insignificant dimensió dels exemplars de l’espècie humana. Aquests dies hem tornat a la nostra minúscula...

Eduard Ribera De sempre, al món hi ha hagut dos tipus de persones: els partidaris del canvi i els partidaris de la continuació. Els funcionaris i els polítics que acumulen sexennis d’experiència, per exemple, saben que quan no vols canviar...

Eduard Ribera A les pel·lis sempre és fàcil saber qui són els bons i qui són els dolents. De vegades costa una mica perquè l’arquitectura de la trama és tan enrevessada que el qui, de bon començament, s’intuïa com la...

Eduard Ribera Josep Pla, que era un home d’ordre, deia justament que l’ordre «paralitza, admira, invita a no tocar res. Invita a deixar-ho tot per a demà. Deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més» (El quadern...

Eduard Ribera El Monte dei Cocci(Pujol dels Testos) o Testaccio (en llatí tĕstum significa argila) és un pujol artificial de padellassos de terrissa de trenta-cinc metres d’alçada que es troba al districte XX de la ciutat de Roma. Està ubicat...

Eduard Ribera Imagina un món perfecte on les persones són fabricades mitjançant un acurat procés de selecció genètica i són formades durant la infantesa amb tots els coneixements imprescindibles per dur una vida acomodada, sense conflictes morals o ètics rellevants....

Eduard Ribera   Com passa sovint amb moltes obres literàries, «El curiós cas de Benjamin Button» de Francis Scott Fitzgerald es va fer famós gràcies a la pel·lícula homònima de 2008 que dirigí David Fincher i que protagonitzaren Brad Pitt...

Eduard Ribera Si heu tingut ocasió de llegir o de rellegir Alícia al país de les meravelles de fa poc, haureu pogut comprovar la gran actualitat d’aquesta història divertida i surrealista escrita el 1862 per Charles L. Dogson, àlies Lewis...