El Museu Tàrrega Urgell acull ‘Guillem Viladot i els creadors de Ponent’

L’exposició, comissariada pel director de Lo Pardal Pau Minguet, és un dels actes commemoratius del centenari del poeta agramuntí

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha donat el tret de sortida a l’exposició itinerant ‘Guillem Viladot i els creadors de Ponent’, amb la qual se suma als actes de commemoració del centenari del naixement de l’artista agramuntí. La mostra, que inclou una cinquantena d’obres, s’ha presentat avui divendres al Museu Tàrrega Urgell amb una nodrida representació institucional. Pau Minguet, director de Lo Pardal, és el comissari de la proposta, la qual explora les relacions de Guillem Viladot amb diversos personatges del món de l’art i la cultura de les terres de Lleida. La capital de l’Urgell acull l’exposició fins al proper 27 de novembre. Posteriorment, recorrerà diferents espais fins al 2024 com el Museu de Cervera, el Museu de la Noguera, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o el Museu de Lleida. També viatjarà fins a Agramunt, poble natal de Viladot, on s’exhibirà a Lo Pardal.

Pau Minguet ha destacat que la itinerància de l’exposició servirà per portar arreu del territori el llegat de Viladot i les aliances intel·lectuals que va establir amb altres creadors lleidatans. En aquest sentit, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha posat en valor els vincles de Viladot amb targarins destacats com l’escriptor Manuel de Pedrolo o els pintors Jaume Minguell i Lluís Trepat, presents a l’exposició. A l’acte inaugural també han assistit Jesus Navarro, president de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran; Magda Gassó, cap del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya; Albert Turull, director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; i Jaume Espinagosa, director dels Museu de Tàrrega.

El punt de partida de la mostra és la polifacètica figura de Guillem Viladot, que va excel·lir en múltiples llenguatges artístics (el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic, el plàstic,…). A partir d’aquí, posa de relleu les relacions que l’artista va establir amb creadors lleidatans de diverses disciplines com Leandre Cristòfol, Josep Iglésias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart o Manuel de Pedrolo. Aquests vincles d’amistat i militància que Viladot va començar a establir a la dècada dels cinquanta van dilatar-se al llarg dels anys i es feren indestriables de la seva carrera artística i literària. Fent pinya, aquest grup de personatges va anar conquerint espais culturals i tornant a projectar feixos de claror en la penombra més opaca que havia originat el franquisme.

Així, per exemple, amb Leandre Cristòfol va publicar l’any 1965 el que seria el primer llibre de poesia experimental editat a la Península, Nou plast poemes. Cinc anys més tard, amb Josep Iglésias del Marquet va impulsar Lo Pardal, un projecte editorial que va convertir-se en una col·lecció de llibres de poesia experimental. Viladot també va mantenir una estreta relació amb Josep Vallverdú, que va prologar la tetralogia viladotiana Memòria de Riella, i el 1977 va publicar dins la col·lecció de llibres de Lo Pardal, el volum que clouria aquell projecte editorial: Poemes del gos. Va mantenir la mateixa relació personal i productiva amb Lluís Trepat, de qui Viladot va ser un gran admirador i un dels seus principals mecenes.

La proximitat geogràfica també el va portar a col·laborar estretament amb Manuel de Pedrolo, que va fer un pròleg intens i compromès per al llibre Poesia T/47 de Viladot, la primera antologia personal de poesia concreta en format butxaca de la Península i, possiblement, del món. Viladot també va explorar el llenguatge cinematogràfic amb Albert Coma Estadella col·laborant l’any 1983 en un projecte de pel·lícula de la qual ells dos eren els protagonistes, titulat Self. De la mà de Daniel Gelabert, va endinsar-se en el món de l’arquitectura i les noves tecnologies digitals que començaven a escampar-se a finals del segle passat i gràcies al qual va poder fer un poema experimental amb ordinador, l’únic que Viladot va tenir temps de realitzar abans de morir. Finalment, és necessari esmentar la relació que va mantenir amb un altre artista contemporani d’Agramunt, Josep Guinovart. Les seves obres, per més que formalment divergien en tècnica i materialització, compartien temàtiques, idees i referents, i cadascun va crear un espai per exhibir la seva obra al centre històric d’Agramunt.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.