El Fòrum l’Espitllera celebra aquest divendres un acte commemoratiu a Cervera.
En el context de la Catalunya postfranquista, bo i seguint la campanya per l’amnistia que havia endegat a la darreria de 1975 el moviment catòlic internacional per la pau, Pax Christi, en reunió de l’Assemblea de Catalunya celebrada a Montserrat aquell mateix desembre, nasqué l’anomenada Marxa de la Llibertat amb el lema “Poble català, posa’t a caminar”. Enguany, doncs, fa quaranta anys d’un conjunt de marxes, que també reberen el nom de columnes, l’objectiu de les quals era recórrer simbòlicament els Països Catalans, per terres de Catalunya, Catalunya Nord i País Valencià, les Illes i Andorra.
La convocatòria a la mobilització del poble català la feu, el març de 1976, el secretariat de Pax Christi, bo i assumint els quatre punts programàtics de l’Assemblea de Catalunya:
- La consecució de l’AMNISTIA dels presos i exiliats polítics.
- L’exercici de les LLIBERTATS democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d’expressió, d’associació –inclosa la sindical-, de manifestació, i dret de vaga, que garanteixin l’accés del poble al poder polític.
- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’ESTATUT de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació.
- La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.
La Marxa, segons els organitzadors, havia de desenvolupar-se de manera NO VIOLENTA “siguin quines siguin les circumstàncies internes o externes”, com la millor manera d’expressar el sentir de tot un poble. No era, per tant, un caminar per terres catalanes sinó l’expressió màxima i reivindicativa d’uns anhels de llibertat. Entre els participants i organitzadors s’hi comptaren personalitats com Lluís Maria Xirinacs, que en aquells moments es trobava davant la presó Model fent campanya per l’amnistia dels presos polítics; però també ben significativa va ser l’aportació dels aleshores copresidents de Pax Christi, Àngel Colom i Arcadi Oliveres.
La resposta governativa no es feu esperar, i el 22 de maig el Ministerio de Gobernación, sota les ordres del ministre Manuel Fraga Iribarne, va desautoritzar la Marxa. Tot amb tot, des de l’organització es va acordar que es desobeiria la prohibició. A començament de juliol, doncs, arrencaren les columnes Tramuntana (des de l’Escala), Lluís Companys (des d’Oliana), Francesc Macià (des d’Esterri d’Àneu), Rafael de Casanova (des de la Sènia), Abat Escarré (des de Girona), i País Valencià (des de Guardamar). A la Catalunya Nord, concretament a Rià i a Arles, el dia 24 de juliol sortiren dues columnes més amb el nom de Francesc Soler i Josep de la Trinxeria, respectivament. La columna Lluís Companys recorregué l’Alt Urgell, la Cerdanya, Berguedà, Solsonès, Segarra, Urgell i Conca de Barberà, amb final, com totes les altres al Monestir de Poblet. En el seu recorregut per la Segarra, passà per Torà, el 22 i 23 d’agost, Sant Guim de Freixenet, el 24 i 25, Cervera, el 26 i 27, Guissona, el 28 i 29, i Santa Coloma de Queralt, el 5 i 6 d’octubre. En el seu pas, en pobles de la comarca com ara Tarroja de Segarra i Ivorra s’hi celebraren actes. A Tarroja de Segarra la marxa hi va passar la nit del 27 al 28 d’agost, i el matí del 28, i a Ivorra hi passaren el mateix 28 camí de Guissona.
| Tarroja de Segarra, 28 d’agost de 1976. Fons de Documentació de l’Esquerra Independentista a les comarques de Ponent. | Cobert del Biosca de Tarroja de Segarra, amb el lema de la Marxa de 1976 encara ben visible. Foto: Jordi Oliva i Llorens |
Durant els dies que durà la Marxa les pressions i la repressió policial, i de grups d’extrema dreta, foren intenses. Malgrat tot, el 12 de setembre de 1976 la Marxa de la Llibertat arribà a Vimbodí, al Monestir de Poblet, amb més de 300 persones. Aquesta manifestació pacífica i reivindicativa, repressió política inclosa, es convertí en estímul per a la societat catalana davant un procés de transició política que començava a dibuixar-se.
En la memòria col·lectiva de molta gent, encara avui, es coneix ben poc aquest important episodi de la història dels Països Catalans, de lluita i mobilització no violenta en forma de marxa, amb anhels de recuperació de les llibertats nacionals, democràtiques i d’autogovern.
Per commemorar l’efemèride, el Fòrum l’Espitllera ha organitzat un acte commemoratiu a Cervera, aquest 8 de juliol a les 8 del vespre a l’església de Sant Antoni, amb la presència d’Arcadi Oliveres i Àngel Colom, artífexs de la Marxa juntament amb Lluís M. Xirinacs; Joan Carreres, impulsor i organitzador de l’acollida de la Marxa a Cervera; Josep Calvet, autor del llibre “Poble català, posa’t a caminar”; Pep Oriol i Quim Granell, autors d’una filmació clandestina de la Marxa a Cervera; i Pep Vall, a qui un grup d’ultradreta va cremar casa seva a Tàrrega. L’acte el presentà Joan Miquel Camacho.
Jordi Oliva i LLorens(Sedó)
