Un total de 12 monedes confirmen el jaciment agramuntí datat durant la Segona Guerra Púnica Un equip desis investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha estat treballant des del passat 29 d’agost a Agramunt. L’objectiu d’aquest equip de treball era intentar localitzar un campament cartaginès de la Segona Guerra Púnica que es creu que estava situat al nord d’Agramunt. Els treballs realitzats han consistit en la prospecció superficial sistemàtica de diverses hectàrees a l’entorn del cementiri, ja que és en aquesta zona on és té noticia de la troballa de monedes.
Després dels treballs realitzats, un total de 12 monedes de bronze hispano-cartagineses, han confirmat Agramunt com un dels jaciments lleidatans amb més numerari cartaginès datat durant la Segona Guerra Púnica.Aquestes monedes són unes peces encunyades per l’exèrcit d’Anníbal Barca, i que cal relacionar amb campaments de campanya púnics durant la segona meitat de l’any 218 aC, un petit lapse de temps en que les fonts escrites indiquen que van controlar les planes de Lleida. Els resultats dels treballs malauradament també han confirmat que molts dels jaciments lleidatans dels quals es tenia noticia de la troballa de moneda cartaginesa han estat molt modificats per les tasques agrícoles. Afortunadament, però en el cas d’Agramunt i el Palau d’Anglesola una sèrie de particulars han facilitatl’estudi de peces recollides fa molts anys, que confirmen les hipòtesis preliminars.
Treballs a tota Catalunya
Un dels objectius del projecte d’investigació Guerra i conflicte al nord-estde la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC)és intentar caracteritzar aquestes ocupacions esporàdiques, que en principi semblen definides per una concentració anòmala d’aquestes monedes, molt rares al nord del riu Ebre. Tanmateix, els treballs han avaluat la presència d’altres assentaments similars a la plana de Lleida, molts d’ells situats sobre la possible ruta de les tropes d’Anníbal Barca, remuntant la conca del riu Segre. Un dels resultats més interessants ha estat el descobriment d’un campament romà més tardà, datat durant les guerres sertorianes (83-72 aC), prop de la Granja d’Escarp, gràcies a la troballa de monedes ibèriques de bronze, fíbules i projectils de plom, un d’ells amb la inscripció Q.SERT. PROCOS / PIETAS (Quint SertoriProconsul / Pietas).
